h1

HOMENATGE A ALEJANDRA SOLER

18 Abril, 2012

DIJOUS, 19 D’ABRIL A LES 19.00 HORES

SALA DE LA MURALLA

Homenatge a Alejandra Soler Gilabert

Amb la participació d’Alejandra Soler

Antonio Ariño, vicerector de Cultura, Igualtat i Plani#cació

Salvador Albiñana, director Col·legi Major Rector Peset

Dolores Sánchez Durá, presidenta de FEIS

Juan Marín, membre de la FUE

Estrena d’Alejandra

a càrrec del Grup de Cambra Marxant

Alejandra Soler va nàixer a València en 1913. Va realitzar els seus estudis primaris en l’Institut per a l’Ensenyament de la Dona, centre educatiu que es regiria per les idees de laInstitució Lliure d’Ensenyament. Va cursar el Batxillerat en l’Institut Luis Vives i on es va vincular a la FUE, posteriorment va estudiar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València on es va llicenciar en 1936. Un any abans havia ingressat en el partit comunista encoratjada per la repressió exercida a Astúries.

Durant la Guerra Civil va ser professora de Segon Ensenyament a Terrassa, en tant el seu marit, Arnaldo Azzati, treballava com periodista en l’Agència Internacional del Moviment Antifeixista. Es van exiliar en 1939 i van passar més de trenta anys en la URSS. En 1945, Alejandra Soler va començar a treballar en l’Escola Superior de Diplomàcia de Moscou comprofessora d’espanyol i més tard va ser titular de la càtedra de Llengües Romanços.

Van regressar a Espanya en 1971. Instal·lats a Madrid, van treballar com traductors de rus per a diferents editorials, al mateix temps que es van reincorporar a les files de l’oposició antifranquista. En 1977 van passar a residir a València, on Alejandra va tenir responsabilitats polítiques –era secretària política- en la recent creada “zona centre” del PCPV i Arnaldo va assolir reincorporar-se com funcionari de la Diputació Provincial. Alejandra, com Arnaldo, i altres  traductors, professors i editors van viure entre dos mons, entre orient i occident. Van ser els primers que van traduir els clàssics de la literatura russa a l’espanyol sense passar pel francès. Van formar part del grup d’exiliats espanyols que van contribuir a la creació i al desenvolupament de l’hispanisme a Rússia.
Des dels anys vuitanta, amics i companys de la FUE –Juan Marín, Pepe Bonet, Dario Marcos i Juanjo Estellés, entre uns altres- van reiniciar el seu contacte i les seues tertúlies. Alejandra i els seus antics companys s’han anat constituint en un valuóstestimoniatge de l’Espanya contemporània.

L’any 2005 Alejandra Soler va editar les seues memòries titulades “La vida és un riu cabalós amb perillosos ràpids. AL final de tot…seguisc comunista”, que es van presentar en el Col·legi Major Rector Peset. Esgotada l’edició, el llibre va ser reeditat en 2009 pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, amb pròleg de Dolores Sánchez Durá.

En el context de la celebració del cinquè centenari de la Universitat de València, la FUE va fer donació  del seu arxiu a la Universitat de València i la Universitat va distingir a la FUE amb la Medalla d’Or. Alejandra Soler, en nom de la Federació, va rebre aquesta distinció del Rector Pedro Ruiz Torres a l’octubre de 2001 en un acte celebrat al Paranimf de la Nau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: